"He leído una novela completamente distinta a la que me esperaba"
A principis dels seixanta Catalunya rep una forta onada d’immigrants procedents d’Andalusia. Jornalers que fugen de la seva terra a causa de la precarietat d’uns treballs en condicions infrahumanes i que arriben a milers a Barcelona amb el tren Catalán. Terrassa viu, en canvi, un boom industrial; el fum dels vapors de la indústria tèxtil son el testimoni d’una riquesa que va en augment.
Aquesta és la història d’una noia cordovesa de només setze anys que arriba a Terrassa amb tota la família i la maleta carregada d’esperança i d’il·lusions. La descoberta d’un nou món i de noves amistats omplen el seu dia a dia. Una història de supervivència als anys 60 enmig de fàbriques, cases benestants, barriades marginals i amb el marc de fons d’un fet tràgic del passat
recent, la cèlebre riuada que el 1962 va arrasar el Vallès Occidental i que malauradament va canviar per sempre les il·lusions de la gent.
La filla de la tempesta by
Santi Baró
My rating:
4 of 5 stars
Blog|
Instagram
RESEÑA EN ESPAÑOL ABAJO.
M'haureu de perdonar, però trobo que aquesta ressenya fa falta fer-la en català.
La filla de la tempesta és una història que em toca de prop. Visc a cinc minuts de Terrassa, els carrerons i les places són llocs per les que he passejat. La riuada m'és coneguda, aquí a Rubí, també es va notar, una gran catàstrofe que ningú ha pogut mai oblidar. Ciutats de fàbriques com som, tenim una gran quantitat de gent de tot arreu d'Espanya, les barriades s'han fet tan nostre que ja tots som d'aquí, de la terra, però podem veure com els cognoms delaten la nostra honorable procedència, supervivents.
La història de la Mariana ens atrapa per la seva qualitat narrativa. Filada fins al detall, carrerons i barriades. Gran quantitat de detalls que ens porten a aquest 1960, la moda, les fàbriques i fins i tot la mentalitat. La història no esdevé una gran intriga fins a l'epíleg, però el fil d'amor prohibit manté un ritme de lectura alt.
Narrada com una gran confessió, des del present, la Mariana ens va descobrint la seva joventut, aquell primer amor i com va passar de la seva feina al camp al que es podria dir un somni dantesc.
Una reflexió que ens mostra com, el que nosaltres menyspreem pot ser el paradís per un altre.
He d'ametre que aquest no es el meu tipus de llibre, m'hagrada la ficció sí, pero acostumo a llegir més young adult o ciencia ficció, la contemporánea s'allunya una mica de la meva base.
El descubrimient d'aquest llibre es un recordatori de l'importáncia de la petita llibreria, ja sabeu, al llibreria de poble de tota la vida. Admiro el meu llibreter, trucada incialment per la presentació (a la que acudiré d'aquí dos setmanes) vaig agafar el llibre, la seva recomanació va acabar de reafirmar el meu determini per emportarmelo a casa, i he de dir que ha durat ben poc. Dos dies.
Les llibreries independents son capaços de descobrirnos llibres molt diferents, ens ajuden a sortir de la nostra zona de confort i de vengades porten coses tan bones com aquesta.
----------------------------------------
La hija de la tormenta es una historia que me toca de cerca. Vivo en cinco minutos de Terrassa, los callejones y las plazas son lugares por las que he paseado. La riada me es conocida, aquí en Rubí, también se notó, una gran catástrofe que nadie ha podido nunca olvidar. Ciudades como somos, tenemos una gran cantidad de gente de todas partes de España, las barriadas se han hecho tan nuestras que ya todos somos de aquí, de la terra, pero podemos ver como los apellidos delatan nuestra honorable procedencia, supervivientes.
La historia de la Mariana nos atrapa por su calidad narrativa. Hilada hasta el detalle, callejones y barriadas. Gran cantidad de detalles que nos llevan a este 1960, la moda, las fábricas e incluso la mentalidad. La historia no acontece una gran intriga hasta el epílogo, pero el hilo de amor prohibido mantiene un ritmo de lectura alto.
Narrada como una gran confesión desde el presente, la Mariana nos va descubriendo su juventud poco a poco, desde aquel primer amor hasta como pasó de su trabajo en el campo al que se podría decir un sueño dantesco.
Una reflexión que nos muestra como, el que nosotros despreciamos puede ser el paraíso para otro.
Tengo que admitir que este no se mi tipo de libro, me gusta la ficción sí, pero acostumbro a leer más young adulto o ciencia ficción, la contemporánea se aleja un poco de mi estilo de lectura.
El descubrimiento de este libro es un recordatorio de la importancia de la pequeña librería, ya sabéis, al librería de pueblo de toda la vida. Admiro mi librero, llamada inicialmente por la presentación (a la que acudiré de aquí dos semanas) cogí el libro, su recomendación acabó de reafirmar mi determino por llevármelo en casa, y tengo que decir que ha durado muy poco. Dos días.
Las librerías independientes son capaces de descubrirnos libros muy diferentes, nos ayudan a salir de nuestra zona de confort y a veces nos dan cosas tan buenas como esta.
Blog|
Instagram
View all my reviews
My Goodreads
